Gallipoli, 1915: Churchill's Greatest Gamble

Gallipoli, 1915: Churchill 's Greatest Gamble, cobreix de manera realista els primers tres dies de la campanya, un moment de maniobres salvatges, d'atacs decisius aturats per l'arribada oportuna de reforços i l'inici de la guerra de trinxeres. La velocitat, però no la pressa imprudent, és la clau de l'èxit.

El 25 d'abril de 1915, Winston Churchill, primer Lord de l'almirallat, va llançar una força reunida precipitadament de tropes britàniques, australianes, neozelandeses i franceses contra les defenses turques a la península de Gallipoli. El seu objectiu era capturar els forts que custodiaven els Dardanelos. Si ho aconseguia, les flotes britànica i francesa navegarien a Constantinoble, derrocarían a el govern otomà i obririen una línia de subministrament a Rússia. No obstant això, a defensar les platges ser un nombre igual de divisions turques, endurides en les recents guerres dels Balcans, liderades per oficials turcs ben entrenats, amb el suport d'assessors de l'Estat Major alemany.

Una hora abans de l'alba, en complet silenci, els Anzacs van remar en terra en Ari Burnu, un lloc que més tard seria famós com Anzac Cove. La Royal Navy els havia portat a el lloc equivocat! Enormes penya-segats de terra i rentats amb matolls els van enfrontar, en lloc d'una platja i dunes baixes. No obstant això, es van dirigir cap a l'interior, envaint els piquets turcs, només per confondre irremeiablement per l'aterratge nocturn, el terreny de trencaclosques i la inexperiència. Diverses milles terra endins, un talentós oficial turc, Mustafa Kemal, estava revisant la seva regiment després de les maniobres nocturnes sobre Ari Burnu. El ràpid i furiós contraatac de Kemal va salvar el dia als otomans i el va posar en el camí per convertir-se en el fundador de la Turquia moderna. Més a sud, a Cap Helles, els Fusellers de Lancashire van guanyar sis Creus Victòria, abans de l'esmorzar, mentre travessaven el filferro de pues a la platja. Els invasors mai van aconseguir ni tan sols els objectius del seu primer dia, tot i que els turcs només van evitar la derrota per un pèl. Amb un pla diferent, podrien haver llançat als invasors de tornada a la mar.

L'escala de mapa és de 400 metres per hexàgon i cobreix tota la península des del nord de Anzac Cove fins Cape Helles, segons l'Enquesta d'artilleria britànica de 1922 (és a dir, des de Anzac a Helles, inclosos tots els forts al mig) . Els jugadors poden triar aterrar a les platges històriques o crear els seus propis plans. El sistema de joc emfatitza la comanda i el control. Comando de jugadors per brigada i regiment. Per tenir èxit, un jugador ha de planificar l'eventual esgotament de les seves tropes, rotándolas fora de la línia per descansar i recuperar els endarrerits. El resultat és un modelatge precís de l'ritme d'aquestes batalles.

El sistema de joc emfatitza el comandament i el control. Els jugadors comanden per brigada i regiment. Per tenir èxit, un jugador ha de planificar l'eventual esgotament de les seves tropes, rotant-les fora de la línia per descansar i recuperar els endarrerits. El resultat és un modelatge precís del ritme d'aquestes batalles. El combat d'infanteria és foc a distància de rifles i MG, que culmina en assalts cos a cos. L'artilleria és poderosa però en última instància limitada. La metralla de les armes de campanya estàndard és mortal contra les tropes a la intempèrie, però només els rars obusos que disparen HE d'alt angle poden bregar amb trinxeres. Els torns diürns són de dues hores, els torns nocturns són de quatre hores.